El joc com a trencador dels estereotips
El joc en la infància és un gran vehicle de socialització i transmissió de la cultura, i una via d’explorar l’entorn i les nostres identitats. I gènere i identitat van de bracet. Definim gènere com la manera en què totes les societats del món determinen les funcions, actituds, valors i relacions que concerneixen l’home i la dona. El gènere ens ensenya a ser nenes i nens, i quines funcions, actituds, valors i relacions s’han d’establir entre nenes i nens. El gènere s’aprèn, i molt més aviat del que ens pensem.
Quina importància o beneficis comporta per als infants?
Cal trencar amb els estereotips de gènere per poder ajudar els infants a créixer tot desenvolupant les seves capacitats reals com a persones, no en funció del sexe amb què han nascut. Si nenes i nens desenvolupen valors i aptituds diferents, proporcionem un desenvolupament parcial i incomplet.
Per això, si animem els nens a jugar amb nines, cuinetes, botigues, manualitats i tot allò relacionat amb les cures —i considerat tradicionalment femení—, els ajudarem a desenvolupar l’empatia, l’afectivitat, la sensibilitat, la cooperació o la creativitat, entre altres valors tant necessaris per construir un món més vivible. En aquest context, valorar el joc tranquil i relaxat desenvolupa la paciència, l’atenció, la memòria, la psicomotricitat fina, la constància…
En el cas de les nenes, hem d’animar-les a fer esport i jocs moguts per millorar la psicomotricitat i tenir actituds actives en la vida, així com jocs tècnics, de peces i construccions per desenvolupar la capacitat espacial i tècnica. També és especialment important estimular-les amb jocs de ciència i tot allò que pertany a l’àmbit públic, ja que sovint la publicitat de joguines redueix el món de les nenes a l’espai privat, a l’interior de les cases. I, per descomptat, cal evitar oferir models obsessionats amb el cos, la bellesa, l’ostentació i els ornaments, el maquillatge i els pentinats, ja que les ensenyem a ser admirades, valorades i desitjades pel seu físic, cosa que les indueix a ser desitjables, dependents i aspirants a trobar un príncep blau.
També hem de tenir clar que força no és sinònim de violència. Si comprem joguines bèl·liques, transmeten el missatge de que ens sembla bé que juguin amb aquestes joguines i que ens sembla bé que els conflictes se solucionin amb violència i guerra. Vivim en una societat patriarcal on la violència, guerra i tot allò bèl·lic està absolutament normalitzat i explotat, però si volem treballar per la cultura de la pau hem d’evitar comprar qualsevol tipus de joc bèl·lic i donar un missatge molt clar als infants del que no ens agrada.
La majoria de nosaltres jugàvem amb pistoles, espases, metralletes… Però els valors de la societat estan canviant, no podem deixar-nos emportar per la nostàlgia, i quan comprem una joguina hem de pensar si és una joguina pel passat, o pel futur.
Com podem treballar aquest valor del joc a l’escola?
Per educar en la igualtat a través dels jocs, tant a casa com a l’escola, hi hem d’intervenir conscientment. Així podrem compensar la universalitat de rols estereotipats i obrir-nos a actituds col·laboratives. No es tracta de prohibir res, sinó ans al contrari: animar a jugar amb tot independentment del sexe. Cal proposar maneres de jugar cooperatives, prosocials, comunicatives, no sexistes i violentes i, com a adults, estar alerta, perquè el joc s’impregna de seguida de rols predeterminats com a conseqüència, entre altres factors, d’allò que veuen a la publicitat o en les persones adultes.
A l’educació infantil és cabdal estar molt atents a què els oferim i quins rols i actituds transmeten les joguines, contes i tot allò que envolta la primera infància en perspectiva de gènere. Si no trenquem rols i estereotips de gènere durant els primers anys de vida, posteriorment haurem de dedicar molta energia i temps a desconstruir tot allò que s’ha absorbit com a natural.
A primària generalment el joc lliure ve marcat per la disposició dels patis, un espai on normalment s’estan reproduint les relacions de poder de la societat, amb una gran pista poliesportiva dominant que generalment està ocupada per nens que juguen a futbol, un gran constructor de masculinitat. Mentrestant, els marges, amb menys espai, queden per a nenes i alguns nens que desenvolupen altres jocs molt més variats. És interessant intervenir en aquests espais per millorar les relacions entre tots els infants i oferir alternatives al futbol hegemònic.
I en l’àmbit domèstic?
Durant la primera infància l’entorn familiar serà el primer model que imitaran els infants. Per això cal evitar exposar els infants als anuncis de televisió de joguines, sovint amb continguts altament sexistes, ni tampoc oferir-los catàlegs de joguines que no tinguin una intenció clara de trencar estereotips.
És cabdal acompanyar sempre als infants quan miren sèries o pel·lícules, per poder comentar tots aquells comportaments estereotipats que sovint hi apareixen. I, a l’hora de triar contes, sempre plantejar-nos primer quins valors transmeten. Una bona eina per fer aquesta valoració és analitzar en perspectiva de gènere: comptar quants personatges principals, secundaris i extres són masculins i femenins, i quines funcions hi desenvolupen. Si ho fem a poc a poc, ens adonarem que tots aquests inputs comencen a definir les seves identitats. Pensem que, durant els primers anys de vida, simplement absorbeixen el contingut i no tenen capacitat d’anàlisi ni crítica, cosa que els fa naturalitzar tot allò que els envolta, i els adults som els qui hem de filtrar i estar atents a què oferim.
No hem de tenir por a trencar els estereotips de gènere. Siguem molt valentes i valents!
