Potenciem la vocació artística en infants i joves
Veure una obra de teatre, observar un quadre en un museu, escoltar una cançó, llegir una novel·la, assistir a un espectacle de dansa… Tots nosaltres alguna vegada hem gaudit d’aquest tipus d’experiències que ens han despertat tots els sentits i ens han fet passar una bona estona. Tot i així, ens hem plantejat què hi ha al darrere? Quin procés han seguit els autors abans de que la seva obra artística arribi fins a nosaltres? Es tracta de persones amb vocació, que sempre s’han volgut dedicar a l’art? Com podem estimular aquesta vocació en infants i joves?
Inevitablement, quan pensem en art moltes vegades ens venen al cap exemples d’artistes de renom que han triomfat i han esdevingut icones culturals. Això fa que moltes vegades ens hi comparem i arribem a la conclusió de que nosaltres no tenim res a fer, que no tenim “prou nivell” per a dedicar una part del nostre temps a una o vàries disciplines artístiques.
Per definició, l’art és una activitat o producte realitzat amb una finalitat estètica i comunicativa que permet expressar idees i emocions a través de recursos molt diversos (recursos plàstics, lingüístics, sonors, corporals, etc.). Cal tenir en compte que l’expressió artística és una capacitat innata en totes les persones, tothom pot expressar les seves emocions i pensaments de manera artística i a través de diversos llenguatges expressius. A més, aquesta capacitat és educable i per tant en qualsevol moment de la nostra vida podem treballar per a millorar-la.
Arribats a aquest punt, també cal considerar que estimular la nostra capacitat artística no només ens permet obtenir un resultat (un dibuix, una cançó, un poema, una representació teatral, etc.), sinó que també hi ha tot un seguit de beneficis que obtindrem a partir del procés de creació de la nostra obra: estimular la creativitat, desenvolupar la capacitat comunicativa, millorar l’autoestima i la seguretat en un mateix, identificar i gestionar les pròpies emocions, treballar la constància i la responsabilitat, augmentar el coneixement de la nostra i d’altres cultures, etc. Si, a més, es tracta d’una activitat grupal de creació conjunta, podem afegir beneficis derivats del treball en equip: sentiment de pertinença, millora de les relacions personals, enfortiment de vincles, etc.
Tenint en compte tot el que hem exposat, podem arribar a pensar que treballar l’expressió artística amb infants i joves és gairebé imprescindible. Com ho plantegem de manera que en puguin treure profit i puguin enriquir-se a partir de l’experiència independentment de quin sigui el resultat?
Primer de tot, cal partir de la vocació pròpia de l’infant o jove. La vocació és el desig de dur a terme una activitat (ja sigui de manera professional o no) quan encara no es tenen els coneixements i aptituds necessaris per a dur-la a terme. Per tant, la vocació té molt a veure amb la motivació per a aprendre i no tant amb les capacitats que ja es tenen. Per exemple, un infant pot tenir una gran vocació per l’escriptura tot i no tenir uns bons resultats acadèmics pel que fa a les llengües.
Si un infant o jove mostra interès en una o més disciplines artístiques cal animar-lo, recolzar-lo i ajudar a que millori la seva capacitat expressiva a través de projectes que es facin en l’àmbit escolar, activitats extraescolars, classes especialitzades, practicant a casa o amb els amics, etc. Pot ser molt interessant també que l’infant pugui compartir aquesta motivació amb la família assistint conjuntament a activitats relacionades amb el tema, parlant-ne a casa, practicant tots plegats, etc. Per exemple, si li agrada molt la pintura podem assistir a exposicions interessants, donar-li espai per a que ens expliqui quins són els seus pintors favorits i perquè i, sobretot, permetre que pugui expressar la seva creativitat plàstica lliurement amb o sense la nostra ajuda.
També caldrà adaptar el nivell a la seva edat i tenir en compte els obstacles amb els que l’infant es pot trobar per tal d’evitar la frustració que li pot suposar no aconseguir els resultats esperats. La frustració pot ser provocar una pèrdua d’interès i l’abandonament de l’activitat. A més, cal que l’animem a ser constant i que li transmetem que cal esforçar-se per a millorar les nostres capacitats. Per exemple, si vol fer teatre caldrà que adaptem la dificultat a les seves capacitats cognitives i que l’animem a estudiar i memoritzar el text i a treballar el seu personatge.
I què passa si a priori l’infant o jove no té vocació artística? Com aconseguim que obtingui tots aquests beneficis si no mostra una motivació inicial? Cal tenir molt clar que, com en qualsevol altre activitat, mai hem d’imposar la realització d’activitats artístiques ja que probablement aconseguiríem l’efecte contrari.
Per començar, cal tenir en compte tot el ventall de disciplines artístiques que hi ha i donar-les a conèixer a l’infant o jove, segur que hi ha alguna per la que en algun moment de la seva vida ha mostrat interès. Què li agradava fer quan era més petit/a? Si en parlem amb ell/a el podem ajudar a recordar el que sentia, el motiu pel qual ho feia de manera espontània. Potser era un infant que quan sentia música cantava o movia el cos o feia veure que tocava la guitarra… Potser era un infant que podia estar hores pintant o experimentant amb plastilina o fang… Potser era un infant amb facilitat per a parlar davant dels altres i li agradava explicar batalletes i acudits… Potser era un infant que gaudia llegint contes, llibres o còmics… Cal recuperar la motivació, encara que l’hagi perdut amb el temps!
També pot ser interessant partir de l’experiència que hi ha en l’entorn de l’infant o jove. Si hi ha algun membre de la família o del grup d’amics amb coneixements artístics podem animar a l’infant a que resolgui dubtes, a que conegui l’experiència i vivència d’aquesta persona, a que provi aquella disciplina artística amb ell/a, etc. És important sempre, però, evitar projectar les nostres pròpies frustracions en els infants. És a dir, si nosaltres haguéssim volgut dedicar-nos a la música però el nostre fill/a prefereix escriure poesia, cal que ho respectem i no insistim per a que faci el que a nosaltres ens hagués agradat realitzar.
Si estem una mica perduts, una solució pot ser experimentar amb vàries activitats per tal de trobar quina és la que li crida més l’atenció. Hi ha escoles en les que es fan projectes artístics en els que els infants descobreixen una vocació oculta que no sabien que tenien. També hi ha moltes entitats de lleure que dins del seu ventall d’activitats treballen l’expressió artística a través de la plàstica, la música, les danses, el teatre, etc. A més, molts centres cívics i ajuntaments ofereixen activitats artístiques a preus reduïts que permetran que l’infant pugui experimentar sense que la nostra butxaca pateixi gaire. També cal tenir en compte que la majoria d’escoles especialitzades (música, dansa, pintura, etc.) permeten fer classes de prova sense que suposi un cost afegit.
Per últim, però no menys important, podem animar-nos a provar-ho a casa! Evidentment si els membres de la família tenen coneixements sobre una o més disciplines artístiques, serà més fàcil que l’infant pugui experimentar, tot i així, us proposem algunes idees que es poden posar en pràctica en l’àmbit familiar i que, a més, ens permetran passar una estona divertida i enfortir vincles:
- Organitzar una exposició de dibuixos, pintures o escultures al menjador de casa.
- Aprofitar moments especials de l’any per a decorar la casa tots plegats: Nadal, Carnaval, Sant Jordi, la Castanyada, etc.
- Jugar a endevinar el nom de cançons i/o cantants, a continuar la lletra, a trobar cançons amb una paraula concreta, etc.
- Identificar quins instruments sonen en cada moment d’una cançó, amb quina intensitat sona cadascun, com es combinen per a que el resultat sigui harmònic, etc.
- Muntar una petita obra de teatre que representarem davant d’altres membres de la família i/o dels amics.
- Organitzar uns Jocs Florals per Sant Jordi en els que hagi de participar tota la família.
- Fer un Club de Lectura dedicant una estona de manera periòdica a explicar-nos l’últim llibre que hem llegit.
- Gravar un curtmetratge o un vídeo tipus documental sobre un tema que interessi a l’infant.
- Elaborar nosaltres mateixos les postals de Nadal o les invitacions per a la festa d’aniversari.
- Realitzar fotografies experimentant amb la llum, els colors, els elements de l’espai, etc.
Com veiem, les opcions són amplies i molt variades. Cal anar experimentant i acompanyar a l’infant per tal de que es senti segur en allò que està fent i pugui escollir lliurement sense sentir que el pressionem. Cal estar motivats nosaltres per a poder motivar als infants i joves i d’aquesta manera aconseguir que puguin esprémer al màxim el seu potencial i puguin gaudir plenament de l’art i dels seus beneficis.
