Coneixement compartit

Les croquetes de la iaia i els valors de la cuina en família

Fer un viatge a la nostra infantesa vol dir, entre d’altres coses, recordar aquell plat tan deliciós que vam aprendre al costat de la mare, l’àvia o la tieta. Aquella vedella amb bolets o aquell rostit que necessitava la seva estona de coure al foc, sense pressa, i que desprenia aquella flaire inoblidable mentre anava fent xup-xup.

Àpats que estaven elaborats amb productes de mercat i de proximitat o del mateix hort de casa, caracteritzats per ser econòmics però cuinats amb dedicació i temps. Àpats que anaven acompanyats d’expressions com “A rentar-se les mans i parar taula”, “No comencem fins que tothom no estigui servit”, “Quin dinar més bo… Et felicito!” o bé “Quin plaer compartir aquesta sobretaula!”.
Frases rutinàries que formaven part del quotidià de les famílies i que servien per treballar la higiene personal, compartir les tasques, agrair el dinar o sopar i compartir una estona plegats.
Avui en dia a la cuina tant hi pots trobar un pare com una mare, però molts infants i joves, quan els preguntes quin és el seu plat preferit, continuen responent l’estofat, les croquetes o els canelons de la iaia. Aquesta iaia que dedica el temps necessari a anar a comprar els ingredients, triar el millor producte, netejar les verdures i elaborar el menjar pensant en les persones que s’estima i que gaudiran d’aquell àpat, sucant-hi pa o llepant-se’n els dits fins que els plats quedin d’allò més nets, i que no en deixaran cap engruna.

Però… Què passa quan les croquetes de la iaia, el seu estofat o els seus canelons no passen de generació en generació?

Dedicar-li una estona a la cuina és un tema de prioritats. Si a aquest fet li sumem que mitjans de comunicació i xarxes socials ens bombardegen amb informació sobre ultraprocessats, el canvi climàtic, els productes de proximitat i la importància de passar més temps en família ens adonarem que hi ha coses que han de canviar.

Què vol dir prioritzar les estones a la cuina en família? Per què és important trobar el moment?

• Cuinar és sinònim de passar-s’ho bé i tan important és el resultat al que s’arriba com el procés a través del qual s’elabora el plat.
• Cuinar acompanyat o acompanyada dels fills i filles vol dir mantenir encesa i viva la tradició culinària familiar.
• Elaborar un plat de menjar entre tots i totes vol dir transmetre coneixements i adquirir experiència.
• Cuinar conjuntament vol dir compartir una estona i construir el que seran futures anècdotes del passat.
• Cuinar vol dir planificar la compra i seleccionar els productes que seran utilitzats pensant, d’aquesta manera, en el consum de productes naturals i de proximitat.
• Pensar en els productes necessaris per preparar un plat ajudarà a eliminar productes ultraprocessats de la dieta deixant pas a productes de qualitat menys processats.
• Utilitzar productes de qualitat potser voldrà dir parlar de proximitat sense o amb pocs intermediaris i respectant el temps de maduració d’aquell producte a l’arbre, consumint carn dels ramats de les granges properes i peix de la costa mediterrània, sense buscar la immediatesa i evitant els excessos a l’hora d’anar a comprar.
• Apuntar tot allò que es fa servir per a elaborar el plat servirà per deixar constància dels ingredients que calen i dels passos que cal seguir i d’aquesta manera podrem fabricar el receptari tradicional de cada llar o família.
• La vivència de l’experiència, les olors que es desprenen a la cuina i els sabors dels diferents plats serà el que posteriorment animi als infants i joves a cuinar quan siguin adults perquè els traslladarà a la seva infància.
• Cuinar en família vol dir, en resum, transmetre valors perquè el menjar té un valor immesurable i és necessari per tal de mantenir una dieta equilibrada, suficient i variada.

La cuina és aquell espai físic de casa on tothom hi passa una estona cada dia. Que esdevingui atractiu i llaminer depèn dels adults de cada família. A la cuina es pot fer una mica de tot: estudiar matemàtiques quan calculem quantitats i pesem mesures dels ingredients a la bàscula, descobrir quin és l’origen d’aquell plat i quina és la seva història, millorar la gramàtica, la cal·ligrafia i l’ortografia quan elaborem un receptari a partir del que cuinem i experimentar com si fóssim científics quan fem pastissos, per exemple.

La cuina ens dona, doncs, peu a ser creatius i a explicar anècdotes acompanyats de les persones que més estimem perquè volem que els plats de sempre, de casa, de la família, continuïn vius després de molts anys.

Recordeu que cuinar és estimar… Un plat fet amb amor sempre serà més bo!