Coneixement compartit

L’experiència de l’esplai, un regal!

Viure l’esplai és un regal! I és que som molts els que afirmem que la nostra identitat té sentit pel nostre pas per l’esplai i les colònies. Gràcies al lleure hem viscut històries màgiques de personatges que ens feien partícips de la seva vida i a qui havíem d’ajudar d’una manera o altra. Gràcies al lleure hem jugat moltíssim i hem descobert el gran potencial del joc. Gràcies al lleure hem compartit moments de danses i cançons on hem après lletres amb grans missatges i descobert el potencial de la guitarra com a generadora de caliu. Gràcies al lleure hem superat reptes i dificultats que ens han permès créixer com a persones. Gràcies al lleure sabem què és viure en comunitat, en base uns valors, uns hàbits i uns costums.

Viure unes colònies o gaudir setmanalment de l’activitat d’esplai és un aprenentatge vivencial i integral que ha de poder ser accessible a tots els infants i joves. És important promoure un lleure educatiu que arribi a tots els indrets i generar oportunitats per tal que no esdevingui un privilegi o una oportunitat només de certs col·lectius.

Cal obrir-nos i trobar la manera de fer esplais inclusius i arrelats a tot el territori, i l’esforç per fer viure l’experiència del lleure a més infants ha de ser compartit i treballat des de diferents nivells i actors.

Quines condicions calen per tal que els centres d’esplai siguin encara més inclusius?

• Per un costat, cal destinar recursos econòmics per apropar el lleure a les famílies que ho necessiten. Vetllar per tal que cap infant es quedi sense aquests aprenentatges per motius econòmics, defensant i posant al centre el seu valor educatiu pel creixement d’un infant. Així doncs, cal dedicar-hi recursos des de les administracions i entitats, per tal de promoure sistemes de beques per aquells infants que ho necessiten i des dels centres d’esplai cal impulsar també campanyes econòmiques que ho afavoreixin.
• Per altra banda, els centres d’esplai han d’obrir-se i ser proactius i establir lligams amb entitats de serveis socials o centres escolars per tal que la seva activitat esdevingui també una oportunitat per a infants i famílies que difícilment hi accedirien ja sigui per desconeixement, desconfiança, dificultats econòmiques… Sovint això implica sortir de la dinàmica habitual, dedicar-hi temps, assumir noves tasques, superar algunes dificultats… però amb el convenciment que apropar l’esplai a nous infants serà tot un regal per a ells i elles i per al propi centre.
• I per últim, cal estendre els espais educatius de lleure i impulsar el naixement de noves realitats d’esplai en indrets on actualment no n’hi ha. L’arrelament al territori és clau per generar xarxa i comunitat i, per tant, és clau comptar amb entitats als barris o pobles on aquesta vessant educativa no hi és present. Una de les dificultats per aconseguir-ho és trobar monitors/es referents que vulguin reorientar el seu voluntariat a aquest tipus de projectes. Joves que agafin un compromís regular i sostingut en el temps per acompanyar a nois i noies del territori sense l’experiència de l’esplai en l’aventura d’impulsar nous centres. Paral·lelament, també cal trobar entitats referents al territori que contribueixin a esperonar aquest tipus d’iniciatives tot oferint un espai, contactes… i, sobretot, ganes de voler acollir i acompanyar el naixement d’un esplai que pugui esdevenir un tresor per als infants i joves de la zona.

En definitiva, hi ha moltes maneres d’apropar la realitat d’esplai a més infants i joves per donar resposta a les diferents necessitats. Monitors/es, entitats, federacions, administracions… Tots conjuntament hem de posar en valor la importància de l’esplai com un agent educatiu i socialitzador i treballar per tal que el lleure de base comunitària sigui una experiència accessible, inclusiva i arrelada al territori.