Coneixement compartit

El vincle afectiu a través del joc

El vincle afectiu entre l’infant i la família és allò que li donarà seguretat com a persona quan sigui més gran. Un vincle ferm i sòlid el farà capaç d’obrir-se al món quan creixi i l’ajudarà a tenir relacions sanes i sinceres amb les persones que l’envoltaran. El vincle afectiu és aquella relació emocional i especial amb les persones que són significatives a les nostres vides i la seva construcció és lenta i recíproca.

El vincle de la mare amb l’infant és un procés que comença des del principi de la gestació i es reforça amb el part i la lactància, segons explica la psicòloga Cristina Cortès. El vincle amb el pare o amb l’altra mare prendrà força quan aquesta persona tingui cura del nadó i s’hi interrelacioni. Cristina Cortès afirma que, quan no existeix vincle a partir de la gestació, cal que les famílies creïn un vincle nou amb els corresponents canvis emocionals que suposarà per ambdues parts. La vinculació entre l’infant, el cercle més ampli de la família i les altres persones s’anirà estenent en la mesura que l’infant vagi creixent.

Existeixen diferents tipus de vincle: segur, ambivalent, evitatiu i desorganitzat, segons detalla John Bowly, en la Teoria de l’Aferrament de 1969. El tipus de vincle que estableixi l’infant dependrà de factors com la qualitat de la cura que rep, el clima emocional del seu entorn més proper o el propi temperament de l’infant. Els infants que han desenvolupat un vincle segur tenen autoestima, empatia i bones habilitats socials i, posteriorment, tindran més capacitat per a resoldre conflictes i seran més cooperatius.

Algunes de les accions que podem fer per a reforçar aquest vincle com a família són:

• Crear/construir un ambient tranquil i segur on l’infant pugui créixer.
• Respectar el procés de creixement del propi infant.
• Respondre a les seves necessitats físiques i emocionals amb sensibilitat.
• Promoure el contacte físic amb massatges, cançons, jocs o contes, entre d’altres.
• Participar activament de les rutines del dia a dia.
• Transmetre amor i cura constantment.
• Establir un ordre per a gestionar el desenvolupament de l’autocontrol i la connexió entre els diferents membres de la família.
• Trobar l’equilibri entre la vida personal i la familiar.

El vincle afectiu és diferent en cadascuna de les etapes evolutives de l’infant. La consolidació del vincle té lloc els primers mesos de vida de l’infant i a partir dels dos anys aquest va guanyant força. En edats posteriors el vincle pateix variacions i adaptacions depenent de l’etapa de creixement. El vincle amb la família durant l’etapa escolar és molt fort però, així i tot, les separacions comencen a ser tolerades. Durant l’adolescència, els pares continuen essent les persones amb qui el vincle és més fort però es comencen a incorporar els amics com a persones amb vincle i poc a poc els adolescents van guanyant distància respecte als pares i mares perquè busquen la seva pròpia identitat. La presència dels pares i mares serà important però el desig no serà el d’estar amb ells sinó de tenir-los presents en cas de necessitat.

Per a millorar el vincle afectiu cal propiciar una relació recíproca d’expressar sentiments i reconèixer emocions, ensenyant-los models respectuosos sobre com poder gestionar les emocions. Aquest vincle es basarà en el respecte, l’empatia i la confiança i es treballarà expressant-los als infants els propis sentiments (com per exemple l’amor) a partir de la comunicació verbal però, sobretot, de la no verbal com ara les carícies i el joc.

El joc acompanya a l’infant en tot el període de creixement de la seva vida i per això és una eina que ajuda a enfortir el vincle amb els diferents membres de la família. Com podem crear i enfortir la relació afectiva amb l’infant a través del joc?

• En els primers mesos de vida els jocs de falda acompanyats de mirades, carícies i cançons estimulen l’escolta activa i l’atenció/concentració de l’infant afavorint el vincle afectiu entre ell i l’adult.
• Quan l’infant executa el joc lliure descobrint les pròpies capacitats, les característiques de l’entorn més proper o copiant el món dels adults es pot treballar el vincle a partir de la presència de l’adult d’una manera propera, observant, i intervenint en el joc quan l’infant ho demani.
• Les rutines diàries poden prendre forma de joc i això depèn dels adults. Una altra manera d’enfortir el vincle és aprofitar aquesta moments que es repeteixen cada dia, com l’estona d’anar a dormir, i explicar-los un conte o llegir un tros d’un llibre plegats. Aquesta estona de confiança i recolliment dona seguretat a l’infant i és una bona manera de baixar el ritme de l’activitat diària.
• Si seguim amb les activitats del quotidià, acompanyant-los a l’hora de rentar-se les dents i les mans o prendre una dutxa els estarem transmetent que l’adult hi és; que primer ensenya i exemplifica i després observa i acompanya perquè, posteriorment, l’infant ho faci per a ell mateix.
• Compartir una estona de joc de taula quan la feina ja està feta o jugar una mica abans de fer els deures ajudarà a l’infant a fer-los amb més empenta perquè, prèviament, ha desconnectat i compartit una estona amb l’adult. Quan parlem d’adult ens referim als pares i mares però també als avis i àvies o germans i germanes amb els qui es pot treballar el vincle afectiu. Aquesta estona de joc no té preu…

El més difícil pels adults, sovint, és trobar l’estona per a deixar de banda les obligacions i posar-se a jugar amb els infants i joves però si cada dia aquests adults dediquen als seus fills i filles una estona de qualitat: jugant, llegint, pintant o dibuixant i cantant o tocant algun instrument, la relació que esdevindrà entre ells serà sòlida, forta però flexible i el vincle afectiu serà segur i ferm perquè ha estat construït i treballat a consciència.