El joc com a estratègia d’inclusió social
El joc és aquella activitat que realitzem les persones perquè volem. Jugar vol dir ser lliure, vol dir compartir, vol dir divertir-se i, evidentment, aprendre i mostrar-se tal i com som.
El joc comporta diferents beneficis en l’infant, perquè, quan juga sol, es troba amb ell mateix, entrena la memòria i desenvolupa diferents habilitats, mentre que, quan juga amb altres persones, també aprèn a compartir, organitzar, cedir i participar a partir de la pròpia iniciativa i la dels seus companys de joc.
Quina importància o beneficis comporta per als infants aquest valor?
Perquè el joc sigui una eina d’inclusió social, el primer pas que cal fer és començar a treballar amb l’equip educatiu i les famílies sobre com podem generar espais inclusius. Un cop fet aquest pas, cal fer-ne un més. Una vegada hem tingut en compte que l’espai arquitectònic compleix la funció, aleshores també els agents educadors s’han de preparar per saber gestionar i aprofitar els avantatges d’un espai inclusiu.
En el món de la infància juguem amb un gran avantatge, ja que els nens i les nenes es troben lliures de tots aquells prejudicis amb què ens anem carregant les persones adultes amb el pas dels anys. Per tant, seran els nostres referents per crear aquests espais inclusius a partir de l’observació atenta de com interaccionen, es donen suport i s’acompanyen davant de les dificultats que hi puguin sorgir.
I és aquí on tenim una gran oportunitat. No només a les escoles, ja que tant l’educació no formal com l’educació en el lleure ens permetrà crear espais lliures per treballar la inclusió a partir de les diverses eines educatives: activitat, allò quotidià, l’entorn i el grup d’iguals i els referents educatius.
Com podem treballar aquest valor del joc a l’escola?
Treballar la inclusió a través del joc vol dir adaptar aquesta eina a tot el grup d’infants, siguin quines siguin les seves característiques.
A l’etapa de l’educació infantil podem treballar per racons, ja que el joc estrella d’aquesta edat és el joc simbòlic. Alguns espais de joc poden ser: la casa dels bombers i les bomberes, l’hospital, la clínica veterinària, l’escola, un plató de televisió… També és un bon moment per introduir algun joc de taula cooperatiu, de memòria, per construir paraules o per treballar emocions i sentiments i que tingui un espai de temps de curta durada, perquè en aquesta edat els infants mantenen l’atenció poca estona.
A l’educació primària, secundària i batxillerat podem utilitzar jocs de taula i tauler d’arreu del món i jocs de taula específics per treballar la cooperació i el treball en equip. D’aquesta manera ens endinsem en la interculturalitat i treballem les diferents capacitats dels infants que hi participen ja que, de jocs, n’hi ha de diferents tipologies: uns són de caire més matemàtic, d’altres estan més dirigits a treballar l’estratègia, uns altres es fixen més en la imaginació i la creativitat dels propis participants, i fins i tot n’hi ha que serveixen per millorar les habilitats lingüístiques i mentals.
I en l’àmbit domèstic?
En la mesura que juguem i que se’ns plantegen diferents situacions quotidianes podem treballar la inclusió social fent preguntes obertes sobre les emocions i sentiments que tenim. Per exemple, en un joc en què treballem la rapidesa oculomanual podríem llençar la pregunta següent a l’aire: com podríem adaptar aquest joc a un nen o nena amb baixa visió i ceguera total? El podríem ajudar per fer-lo partícip del joc?
Cal recordar que tenir un joc entre les nostres mans vol dir tenir una eina per construir. No només ens ho passarem bé, sinó que a més a més el podem transformar en una tècnica de dinàmica de grup per treballar un objectiu concret. Depenent del tipus de pregunta que ens plantegem i que fem als participants, la reflexió serà més o menys interessant. No cal que fem explícit quin és l’objectiu de la nostra tècnica de dinàmica de grup (joc), perquè ens podem carregar la nostra intenció. Fem preguntes obertes que portin els participants a reflexionar sobre fets de la vida quotidiana sense posar noms o etiquetes a les diversitats funcionals. Treballem des de la construcció, la reflexió, l’empatia i fet que tots i totes som les persones d’avui i de demà. Fent per l’altre allò que ens agradaria que fessin per nosaltres.
Abans de proposar-los un joc és recomanable jugar-hi per veure si, realment, aquest joc és l’adequat per a l’objectiu que pretenem assolir amb els infants o joves. Un joc per entretenir sí, però també per educar en valors. I no oblidem que la família és un dels agents educadors més importants a la vida d’un infant o jove. Aprofitar les estones de joc per treballar la diversitat funcional, cultural i de gènere és una bona opció, perquè mentre ens ho passem bé pensem a construir un món millor per a nosaltres i les persones que ens envolten. Un món per a tots i totes.
