El joc com a dret
L’article 31 de la Declaració Universal dels Drets de la Infància reconeix el joc com un dret fonamental perquè, sense cap dubte, el fet de jugar possibilita situacions òptimes per al desenvolupament que influeixen directament en el creixement sa dels nens.
Avui dia les joguines i els jocs ocupen un lloc important a la vida dels nens. Els pares i els educadors sabem que la capacitat de jugar resideix, més que en els materials de joc, en els mateixos nens, però també hem d’aprofitar i potenciar el caràcter educatiu i de diversió de les joguines.
Hem d’oferir a la infància l’oportunitat de tenir a prop joguines segures, que siguin adequades per a l’edat i l’escenari on els nens les facin servir. Per a això caldrà tenir en compte els paràmetres de qualitat i seguretat que garanteixin un joc enriquidor i alhora responguin als interessos i a les necessitats de la infància.
Quina importància o beneficis comporta pels infants?
La vida infantil no pot concebre’s sense jocs; jugar és la principal activitat de la infància, en la qual els nens no dubten a emprar tot el temps de què disposen.
El joc és un impuls que des de petits ens empeny a descobrir, manipular, observar i interpretar el món que ens envolta. Jugant descobrim l’amic, aprenem a relacionar-nos amb els altres, exercitem les nostres habilitats i capacitats i ens aventurem a assumir petits riscos que ens ajuden a créixer i a conèixer el que tenim al nostre voltant.
D’altra banda, no hem d’oblidar que el joc no és una activitat exclusiva de la infància. Jugar és un recurs excel·lent de diversió per a totes les edats i representa, a més, una activitat important que afavoreix la relació i comunicació entre adults, nens i adolescents. En aquesta activitat important en la vida de les persones, la joguina adquireix un valor significatiu com a element capaç d’enriquir-la i estimular-la.
Com podem treballar aquest valor del joc a l’escola?
Els patis de les escoles són i han estat sempre espais de joc i relació entre nens que donen peu a experiències lúdiques diverses, moments d’esbarjo i descans psíquic. A aquest aspecte del joc a l’escola se li ha sumat un altre aspecte no menys important en reconèixer-lo com un recurs capaç d’incentivar i reforçar l’adquisició de nous coneixements i la maduració harmoniosa, de manera que els jocs i joguines són cada cop més freqüents a les aules.
Qualsevol joguina de qualitat que s’adapti als interessos dels nens i als objectius educatius del cicle escolar pot ser integrada en aquests escenaris. Així, podem trobar nines, cuines o cotxes que reforcin el coneixement del medi a les aules d’educació infantil, jocs de taula que reforcin certs aspectes del llenguatge o del càlcul mental a les aules del cicle mitjà de primària i jocs de simulació històrica o lògica matemàtica i estratègica a les aules de secundària.
Evidentment, no hem d’oblidar el valor important de la institució com a transmissora de la cultura popular a través de jocs tradicionals, als quals es juga als gimnasos, patis i aules.
I en l’àmbit domèstic?
La casa és un dels espais tradicionals de joc, integrat perfectament en la vida quotidiana del nen i la nena. Avui dia podem dir que és el principal escenari degut a la reducció o pèrdua dels espais a l’aire lliure.
El joc a casa, prop dels adults, possibilita la transmissió d’actituds i hàbits positius pel que fa a la cura i ús dels jocs i joguines. Si, a més, el nen i la nena tenen l’oportunitat de compartir aquest escenari amb altres infants (germans, cosins, veïns…), s’enriqueix notablement.
En general, l’espai de joc a la casa es concentra a la cambra dels nens. El dormitori sol ser alhora habitació de jugar. Per tal que aquest espai sigui veritablement segur i estimulant del joc ha de tenir en compte les necessitats específiques de cada tipus de joguines: on i com es col·locaran els cotxes, les nines, els jocs de taula, on es guardarà el puzle o la construcció muntats a mitges, etc.
La disposició particular dels objectes afavoreix no només els hàbits d’ordre i cura de les coses, sinó el mateix tipus de joc que realitzen els nens. Un bagul ple de cotxes incita a un joc brusc i poc amable amb els objectes. Els nens buiden el bagul llançant els cotxes a terra fins que troben el que busquen i els recullen fent “bàsquet”, amuntegant-los els uns damunt dels altres. Tanmateix, un espai dintre d’un calaix o al propi terra de l’habitació, convertit en aparcament de cotxes, facilita un joc més creatiu i respectuós. Altres exemples serien les disfresses, les nines, els escenaris de ninos en miniatura, etc.
D’altra banda, la gran acumulació de jocs i joguines limita el joc en comptes d’afavorir-lo, ja que podríem dir que les ganes de jugar resulten inversament proporcionals a l’excés de joguines. En aquest cas, és aconsellable guardar algunes joguines fora de l’abast del nen i fer que vagin apareixent de manera progressiva, alhora que en “desapareixen” d’altres.
Els nens i les nenes no només volen jugar al seu dormitori, sinó que és fàcil que “ocupin” tota la casa, ja que els agrada jugar prop dels adults. Així, el menjador i el saló es veuen inundats sovint de jocs i joguines. La banyera és un altre dels indrets preferits pels nens per jugar amb l’aigua i l’escuma. És important tenir en compte aquesta necessitat per tal d’adaptar els espais, creant unes condicions lliures de riscos.
Finalment, les dimensions i característiques de la casa (gran, petita, de sostres alts o no, amb pati o terrassa, sense, etc.) determinen també els tipus de jocs i joguines més adients per als nens.
