L’impacte emocional de les joguines bèl·liques en els infants
Les joguines que imiten armes fomenten la competència, el concepte de superioritat i l’enfrontament entre persones bones i dolentes. Així, la violència assumida pels nens i les nenes serà en el futur la base de les relacions socials: el més fort triomfa, té la raó i, a més, és el bo.
Si regalem a un nen o una nena una joguina bèl·lica és probable que jugui amb ell i s’involucri en autèntiques batalles amb els amics o amigues. De fet, aquest tipus de joc acostuma a divertir-los molt, però també tanquen un enorme risc, ja que quan encara són petits tenen dificultats per diferenciar entre la fantasia i la realitat, de manera que els costarà comprendre que les joguines bèl·liques són una imitació del que que passa al món real.
De fet, els nens i nenes no consideren que els lladres, els dolents o els assassins que participen en el seu imaginari facin coses realment condemnables. Tots entren en la categoria d’herois en els seus jocs sense separar realment els bons dels dolents, en tant que herois i dolents fan servir la violència per igual. A més, el joc els dona el poder de desfer-se de tot el que els molesta o els distregui dels seus plans. És gaudir d’un poder molt gran: fer desaparèixer al seu contrincant. En aquest sentit, és molt probable que, fora del context del joc, es pugui donar el cas que disparin algú del seu entorn quan estan enfadats o resolguin les diferències de forma igualment violenta.
Això també es deu al fet que els nens i nenes quan són petits no compten amb suficients estratègies de resolució de conflictes, de manera que quan s’entretenen amb les joguines bèl·liques aprenen a resoldre els seus problemes en el joc de la forma més fàcil: recorrent a la violència. Òbviament, les joguines bèl·liques per si sols no inciten a la violència, però quan els nens se n’adonen que en ser agressius i usar les armes de joguina poden sortir airosos de determinades situacions conflictives, és probable que vulguin transpolar aquesta mateixa estratègia al món real.
Si a això se li suma el fet que el nen pot haver crescut en un entorn que incita a la violència, en el qual no se li ha ensenyat a solucionar els conflictes de forma assertiva, ni a desenvolupar les seves habilitats socials, llavors les joguines bèl·liques poden esdevenir un reforçador de conductes agressives, rebels i violentes.
No hem d’oblidar que el joc, juntament amb les necessitats bàsiques de nutrició, salut, protecció o educació, és essencial per desenvolupar el potencial dels nens i les nenes. El joc és instintiu, voluntari, espontani, natural i exploratori. És comunicació i expressió, combinació del pensament i acció; brinda satisfacció i sentiment d’assoliment. Està relacionat amb tots els aspectes de la vida i contribueix al desenvolupament físic, mental i social dels nens. És, en definitiva, un mitjà d’aprendre a viure, no un mer passatger. Per tant, les joguines han d’estar al servei dels nens i les nenes i no al revés.
D’aquesta manera, comprar una joguina o un altre és inculcar una forma de vida. En aquest context, les joguines que imiten armes fomenten la competència, el concepte de superioritat i l’enfrontament entre persones bones i dolentes. Així, la violència assumida pels nens i les nenes serà en el futur la base de les relacions socials: el més fort triomfa, té la raó i, a més, és el bo.
És per això que hi ha joguines molt més adequades que les bèl·liques per orientar cap a una creativitat constructiva la nostra agressivitat natural (que no hem de confondre amb violència). De fet, les joguines han d’ajudar al desenvolupament integral de les nenes i els nens, i per això han de poder manejar-les, moure-les i canviar-les de forma, si s’escau, per aconseguir que en el joc els protagonistes siguin ells i no les seves joguines. En aquesta línia, a més, han de potenciar la capacitat creativa i intel·lectual i desenvolupar la cooperació i relació amb altres nens i nenes. I, finalment, han de permetre que utilitzin la seva imaginació i fantasia.
No obstant això, cal tenir en compte que no comprar una determinada joguina que se’ns demana pot produir més efectes negatius, sobretot si l’origen d’aquesta demanda li està creant una necessitat. Per això, allò que està a les nostres mans és no estimular les joguines bèl·liques i tractar de tallar l’origen de la demanda oferint alternatives i situacions que les facin innecessàries. I, sobretot, jugar amb ells i elles i compartir infinits estones de diversió compartida!