Aprendre anglès a infantil: joc i emoció!
L’aprenentatge d’una llengua estrangera sovint s’ha presentat de forma descontextualitzada. Cal vincular-lo a situacions significatives i fomentar l’ús de la llengua de forma espontània i natural en entorns on l’infant treballi i aprengui activament i se senti respectat i valorat. El joc ha de ser la via principal per aconseguir l’objectiu final: crear una xarxa on joc, afecte i llenguatge s’interrelacionin i es nodreixin els uns dels altres.
L’infant aprèn quan se sent involucrat activament en el procés, mentre fa, toca, crea i s’emociona. Aprèn quan se sent actiu i responsable del seu treball, quan els seus àgils ditets manipulen incansables el material i l’entorn, i quan té la certesa de sentir-se valorat, important i capaç. Cal que aquestes idees impregnin l’aprenentatge de l’anglès, un camp que sovint ha estat desvinculat del fer i ha pretès oferir el llenguatge allunyat d’espais i experiències significatives.
Maria Montessori, un canvi de prespectiva
Maria Montessori ja apostava per la necessitat d’una relació estreta entre la intel·ligència i el treball corporal en un entorn respectuós. El seu llegat ens convida, a pares i mestres, a ser guies d’aquesta connexió, tot posant en marxa situacions d’aprenentatge i oferint-nos a nosaltres mateixos com a companys del seu procés de desenvolupament (i no com a simples transmissors de coneixement).
Aquesta xarxa que teixeixen les mans, el cor i la ment, és a dir, la relació entre manipular, emocionar-se i aprendre, sovint sembla diluir-se quan entrem al terreny de l’aprenentatge d’una nova llengua a l’escola. Metafòricament, pretenem que l’infant adquireixi un nou idioma com aquell qui pretén fer créixer una planta només amb l’aigua que nosaltres li posem, sense tenir en compte que també necessita terra i minerals, i que és ella mateixa qui ha de fer créixer les arrels, ha d’esforçar-se a captar la llum del sol i ha d’implicar-se en el procés. És l’infant qui, quan se senti involucrat i doti de significat el procés d’aprenentatge, portarà a terme processos intrapsicològics per comprendre la llengua i se li despertarà l’interès per expressar-se.
Innegablement, la nostra societat, cada vegada més globalitzada i canviant, necessita fomentar l’aprenentatge d’idiomes. I l’anglès s’ha convertit en un idioma àmpliament conegut a escala mundial que pot obrir-nos noves oportunitats laborals i personals. És per aquest motiu que, tot i no contemplar-se dins el currículum d’infantil, són moltes les escoles que aposten per introduir la llengua anglesa al llarg d’aquesta etapa i aprofitar, així, la plasticitat d’aquestes edats i l’oportunitat de viure el procés de forma natural i gradual.
Si bé l’adquisició de l’anglès a l’escola ha estat àmpliament estudiada per lingüistes i pedagogs, els últims estudis destaquen la necessitat d’integrar la llengua als aprenentatges i a les experiències significatives (Halliday, 1975). A les etapes primerenques, doncs, cal desprendre’s de llistes de vocabulari, llenguatge descontextualitzat i activitats poc estimulants per als sentits.
L’aprenentatge significatiu d’una llengua
Aprendre a comunicar-se en una nova llengua requereix espais on l’infant no només sigui un simple receptor d’input, sinó on l’expressió verbal sigui una eina de comunicació significativa. L’expressió oral ha de veure’s com a útil mentre fem, toquem i creem. I és que les mans, i en extensió el cos, necessiten sentir-se actives en situacions d’interacció per integrar una llengua i recordar-la. Piaget (1962) destacà el joc i la interacció social com a vertaders impulsors de l’assimilació de la informació i consolidació de les experiències i assegurà que l’infant aprèn quan treballa i que la llengua es converteix en una eina social que facilita aquest aprenentatge.
L’anglès (o la llengua estrangera que l’infant adquireix) ha de convertir-se en aquesta eina facilitadora de l’aprenentatge. És a dir, ha d’integrar-se dins d’altres àrees de coneixement i experiència, i en projectes engrescadors. Un infant que observa les parts de l’escarabat que ha trobat al pati, i ho fa en anglès perquè ha sentit una cançó de l’escarabat o nosaltres l’acompanyem en la descoberta en aquesta llengua, la percep com a eina útil i valuosa per demanar, rebre informació o expressar-ne, i és així com n’integra les estructures, el vocabulari i l’ús.
Llengua i joc
Tot això ens porta a considerar el joc com a impulsor d’interaccions actives. L’infant aprèn jugant. Necessita tocar, olorar, tastar i, en definitiva, sentir. I com relacionem aquests sentits amb l’adquisició de l’anglès? Posant paraules a allò que toquen, tasten, oloren i senten, i utilitzant la llengua de forma natural, espontània i útil, tal com fem amb la nostra llengua materna.
Podem encoratjar els nostres infants a demanar el material que necessiten en anglès, a expressar allò que estan construint amb tant d’afany o, simplement, podem ser nosaltres qui posem paraules a aquelles accions i projectes.
El treball de l’anglès a infantil hauria d’integrar-se dins de tallers creatius i espais de joc amb propostes lligades al llenguatge treballat. Hauria de ser un espai on contes i cançons acompanyessin mans que construeixen, que creen o plantegen idees.
Són tantes les activitats on el llenguatge pot ser un acompanyant significatiu que només cal fixar-nos en el dia a dia a l’escola. Els infants poden aprendre anglès quan mirem quin temps fa per elaborar-ne un gràfic, quan construïm torres amb peces de fusta, quan pintem, quan ens calcem, quan esmorzem, quan observem els insectes del pati amb una lupa, quan ballem i movem el cos o fins i tot quan plantem una planta i descobrim tot el que necessita. Només cal que les paraules flueixin, ens acompanyin en aquests espais i esdevinguin riques i plenes de significat.
Llengua i emoció
La neurociència avala que tot allò que el cervell recull com a important es recorda de manera més eficient i que l’emoció és necessària per a la creació de noves connexions neuronals.
Així, les activitats que acompanyen el llenguatge han de despertar sorpresa, interès i il·lusió. Reptes, jocs d’enginy, projectes, exploracions, sortides, creacions artístiques, contes o pràctiques psicomotrius, són només algunes de les activitats que els fan sentir involucrats, desperts i curulls d’emoció.
Clarke (2009) destaca la importància que l’aprenent d’una llengua ho faci paral·lelament a la construcció d’una autoestima positiva i una confiança bàsica. Sovint els infants tenen vergonya d’expressar-se en una llengua diferent a la seva materna. Com a educadors, cal que oferim temps, confiança i entorns positius plens d’afecte i estima. L’infant començarà a expressar-se quan se senti preparat, de manera que qualsevol pressió innecessària per forçar-lo a fer-ho pot fer minvar el seu interès. Si la llengua materna requereix més d’un any per començar a florir i més de sis per establir bé les bases, no podem esperar que una altra de diferent sorgeixi immediatament ni amb exigències.
Posem-ho en pràctica
Al segon cicle d’educació infantil, totes aquestes idees es tradueixen en un treball basat en la globalització. La llengua anglesa ha d’estar lligada als aprenentatge d’aula, als projectes en què treballen els infants, i ha de ser vista com una eina d’aprenentatge. La mestra d’idiomes passa a formar part del dia a dia a les aules: pot entrar i compartir espai amb la tutora i donar suport als continguts, o bé recuperar allò que han après en altres àrees i proposar activitats vinculades a aquests continguts, sempre partint del joc. Sigui quina sigui la manera, caldrà una coordinació estreta entre l’especialista i la tutora, per tal que el treball globalitzat condueixi a un aprenentatge molt més significatiu.
Amb els més petitons, podem començar vinculant les estones de rutines o de joc lliure a algunes estructures lingüístiques. De mica en mica i de forma natural, l’anglès pot entrar en el terreny dels aprenentatges i ser part de les activitats més diverses. Des de construir un coet perquè som la classe dels astronautes, fins a jugar a endevinar els esmorzars durant l’estona d’esbarjo, tot són activitats properes, significatives, plenes d’aprenentatge, de joc i d’emoció.
Per acabar…
Tota aquesta reflexió porta a mestres d’idiomes i pares a fomentar l’aprenentatge multisensorial, a aplicar la llengua a l’adquisició de coneixements, a estimular l’interès i a integrar les estructures lingüístiques als entorns propers. La primera presa de contacte de l’infant amb la llengua serà determinant per assentar-ne les bases i cal que siguin fermes, però flexibles i construïdes amb il·lusió.
