gtag('config', 'AW-1000876650');
Botigues

El que vaig aprendre a secundària

El que vaig aprendre a secundària«Soc professora de secundària, he exercit prop de quaranta anys i gairebé sempre he estimat la meva feina» Així arrenca l’autora les seves reflexions sobre l’ofici d’educar. Perquè aquest llibre és ple d’amor per la docència i per als nois i noies que cada dia omplen les aules dels instituts.

Dolors Sanahuja aborda els reptes educatius a secundària a partir de tres grans temes: la complexitat del fet educatiu, que significa conèixer i comprendre els alumnes que tenim a classe, més enllà del seu rol d’estudiant; els aprenentatges a partir de les experiències viscudes a l’aula; i la manera d’exercir la tasca docent, o com transmetre coneixements, valors i models.

Les antenes obertes

Cal atendre els infants i adolescents com a persones; i això implica parar esment a la seva formació emocional, una formació que no es cobreix amb una hora setmanal de tutoria grupal. La tasca apunta molt més enllà: al claustre, al clima de centre. Cal tenir obertes les antenes per observar, escoltar i orientar.

Somriure i exigir

Guanyar-se la confiança i la credibilitat dels adolescents no és una tasca senzilla. La confiança no s’improvisa. Requereix serietat, rigor, esforç, constància i afecte.

Accelerats i vulnerables

Predomina l’alumnat que passa molt de temps sol, enganxat als videojocs o a la tauleta, que no llegeix si no és per obligació i que li costa concentrar-se més de mitja hora en una tasca. La immediatesa que domina la vida dels adolescents els accelera el neguit, i l’escassa resistència al fracàs els converteix en persones vulnerables i fàcilment excitables.

Formadors en emocions

Un bon clima de centre no s’improvisa en dos dies. Cal un claustre actiu i amb disposició a acollir, acompanyar i formar unes criatures plenes de vida, d’intensitat i curiositat; dit d’una altra manera, un claustre on el professorat assumeixi que també és un formador emocional, un orientador i un adult de referència.

Revisar què ensenyem

Convindria revisar periòdicament quins continguts s’ensenyen i per què, quins aprenentatges i recursos es prioritzen i els motius que els provoquen, quins valors es comuniquen i com —tinc els meus dubtes respecte de fer de l’escola un abocador de campanyes de moda—, i si ajuden a la formació de persones més equilibrades, responsables i autònomes.

Escoltar a les famílies

Com és que no ens entrevistem amb les famílies d’adolescents, aparentment, sense problemes? Tan dolent és felicitar els progenitors i escoltar-los? No són una font de coneixement?

Dolors Sanahuja Torres
Llicenciada en filologia catalana i en psicologia. Doctora en història.

Senderi



3 (60%) 2 vot(s)

Deixa un comentari